Explica el significat de dos d’aquests poemes  i comenta’n els recursos expressius (metre, ritme, imatges, metàfores…). Hi ha premi per a qui, a més, s’atreveixi amb el del video (podeu trobar-ne fàcilment la versió escrita  a internet).

La mar   Joan Alegret

Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.


Res no és mesquí Joan Salvat-Papasseit
Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s’ullprèn
i té delit del bany:
que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l’onada del mar sempre riu,
Primavera d’hivern – Primavera d’estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l’heu demanada.
I si l’heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un ploro som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s’esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.



Les formigues de P. Quart

Més que molta gent que tresca,
som poble civilitzat;
sota terra o entre fustes
vivim en comunitat.
Als mascles se’ls veuen ales,
prestigis poc duradors;
d’ales gaudeixen les reines…
fins que ja se’ls hagin fos.
En terra com entre fustes
duent ales o minvats,
som, en lloc d’incerta colla,
països organitzats;
tenim –bo i dissimulant-ho
als estúpids, als dolents -,
col·legis per la xicalla
i magatzem d’aliments.
Si hi ha sol, fem passejades
i si plou, restem al cau:
no podríem viure sense
terra amiga ni cel blau.